Hi ha un moment, silenciós i prenedor, abans d'obrir una porta. La mà descansa sobre el pany de la porta, sents el pes de la fusta antiga i el lleu joc de la clau en la panyeta.
És un moment de promesa.
Aquest instant, en què tot el que hi ha a l'altra banda és encara possibilitat pura, és on naix El Pòrtic.
No obrim una porta qualsevol. Obrim un pòrtic.
Un llindar ample, com els que donaven a les places antigues, dissenyat no per tancar sinó per convidar a passar, per marcar una entrada amb intenció.
I la nostra intenció és una sola, ferma com la pedra: que Alacant es mire al mirall que li oferim i es vega, per fi, com el referent cultural que sempre ha estat però que no sempre ha sabut narrar.
Ens hem cansat de les mirades curtes. Hem escoltat massa vegades la reducció de la nostra identitat a uns quants tòpics de sol i sal, com si la història d’aquesta ciutat-port, d'aquest encreuament de camins, es pogués emmotllar en una postal.
Sota el seu cel blau hi ha una capa geològica d'històries sense contar, de veus esborrades per l'oblid, de fets que van modelar un caràcter únic.
Alacant mereix més que una llegenda; mereix una crònica.
Per això, aquest espai. Aquí, en la frescor ombrívola d'aquest pòrtic que inaugurem, no hi haurà pressa.
Hi haurà el ritme pausat dels que escolten i dels que miren de veres.
Recuperarem, peça a peça, els trets dels seus Homenots, aquells homes i dones la soledat dels quals i l'esforç van dibuixar el perfil de la nostra ciutat.
Enxertarem la Literatura en el tronc viu del lloc, buscant les arrels alacantines de cada paraula.
Prendrem el pols a la Cultura que bateja avui i deixarem espai per a la Opinió que qüestiona, perquè només discuteix qui estima.
Aquest primer número no és més que el primer sospir, el primer eco de pas sota la volta que ara s'aixeca.
És la clau que, per primera vegada, gira en la panyeta.
No us convidem només a llegir; us convidem a creuar aquest llindar amb nosaltres, a aturar-vos un moment en la penombra fresca abans de sortir junts a la claror de la plaça.
A compartir la mirada.
La porta, ara, està oberta.
Passeu.
